3. Marc legal de la infància a Catalunya
He considerat que la millor manera d’enfocar el marc legal era abastint la part més àmplia de la legislació que afecta a la infància al nostre territori, les fonts de les quals es poden trobar a la bibliografia. Per fer-ho, l’he emmarcat en primer lloc en la declaració de drets dels infants, com a concepte més genèric. En la concreció, he considerat que era imprescindible parlar primer de la influència de l’Estat de Benestar i la situació legislativa actual a l’Estat espanyol: Constitució espanyola i Codi Civil. Per últim, determinar les lleis sobre infància a Catalunya, on la Generalitat de Catalunya hi té plenes competències transferides.
DECLARACIÓ DE DRETS DELS INFANTS
La Declaració dels drets dels infants és un document que dóna a conèixer àmpliament els seus principis (art. 42), i que preveu un mecanisme de control sobre el grau d’acompliment (art. 43). Fa referència a la necessitat de donar prioritat a l’interès del menor, en totes aquelles normes que s’estableixen des de les administracions de cada un dels països.
Els articles sobre la Convenció dels Drets Humans sobre els infants es poden agrupar en quatre categories:
• De supervivència: drets a un nivell de vida adequat i a l’accés a servei mèdic.
• De desenvolupament: inclouen el dret a l’educació, a la informació i a la llibertat de pensament.
• De protecció: incorporen la protecció contra tota forma d’explotació o separació arbitrària de la família, o davant de qualsevol tipus de maltractament o abandó.
• De participació: drets a ser escoltat i tingut en compte en les decisions (Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació de tot allò que l’afecta, a expressar la seva opinió.
Per altra banda, a la Conferència de la Haia es van adoptar diversos convenis relatius a la protecció de la infància, que l’Estat espanyol va ratificar, dels quals en vull esmentar els següents com a més importants:
- El del 5 d’octubre de 1961, sobre competència de les autoritats i la llei aplicable en matèria de protecció de menors, segons el qual les autoritats de l’estat on resideix l’infant habitualment són competents per adoptar les mesures previstes a la seva llei interna, per protegir el menor o els seus béns.
- Del 25 d’octubre de 1980, sobre els aspectes civils de la sostracció internacional de menors. Estableix la cooperació entre els estats per protegir els infants dels efectes del segrest i les retencions transfronterers.
La convenció també va determinar especialment que s’havia de preservar l’interès superior de l’infant.
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
A la mateixa Constitució trobem alguns articles més que es poden considerar els pilars de la política de benestar social del nostre país i que comprometen els poders públics a promoure les condicions perquè la llibertat dels individus i dels col·lectius sigui real i efectiva.
Article 9.2. Títol preliminar
L’article diu que correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives: remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.
Article 128.
En aquest article es reconeix que la riquesa del país, en les seves diverses formes, està subordinada a l’interès general. Tota la riquesa del país en les seves diverses formes, i sigui quina sigui la titularitat, resta subordinada a l’interès general.
La Constitució espanyola del 1978 estableix els principis de l’ordenament jurídic del nostre país i reconeix la descentralització de l’estat. Aquesta descentralització, reconeguda a la Constitució, implica que les CA tenen competències en diferent grau, per l’autogovern d’algunes de les matèries que afecten la vida dels ciutadans al marge de les que corresponen en exclusiva al govern central.
També reconeix la igualtat davant la llei, sense discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
Article 39
- Els poders públics asseguren la protecció social, econòmica i jurídica de la família.
- Els poders públics asseguren també la protecció integral dels fills, iguals davant la llei amb independència de la filiació, i de les mares, sigui quin sigui el seu estat civil. La llei farà possible la investigació de la paternitat.
- Els pares han de prestar assistència completa als fills tinguts dins o fora del matrimoni, durant la minoria d’edat i en els altres casos en què la llei els obligui.
- Els infants gaudiran de la protecció prevista en els acords internacionals que vetllen pels seus drets.
EL CODI CIVIL ESPANYOL
Les relacions paternofilials
Article 108
“La filiación puede tener lugar por naturaleza y por adopción. La filiación por naturaleza puede ser matrimonial y no matrimonial. Es matrimonial cuando el padre y la madre están casados entre sí.
La filiación matrimonial y la no matrimonial, así como la adoptiva surten los mismos efectos, conforme a las disposiciones de este Código.”
Article 110
“El padre y la madre, aunque no ostenten la patria potestad, están obligados a velar por los hijos menores y a prestarles alimentos.”
Article 111
“Quedará excluido de la patria potestad y demás funciones tuitivas y no ostentará derechos por ministerio de la Ley respecto del hijo o de sus descendientes, o en sus herencias el progenitor cuando haya sido condenado a causa de las relaciones a que obedezca la generación, según sentencia penal firme.”
Dels aliments entre parents
Article 142
“Se entiende por alimentos todo lo que es indispensable para el sustento, habitación, vestido y asistencia médica.
Los alimentos comprenden también la educación e instrucción del alimentista mientras sea menor de edad y aun después cuando no haya terminado su formación por causa que no le sea imputable.
Entre los alimentos se incluirán los gastos de embarazo y parto, en cuanto no estén cubiertos de otro modo.”
Article 154
“Los hijos no emancipados están bajo la potestad de sus progenitores.
La patria potestad se ejercerá siempre en beneficio de los hijos, de acuerdo con su personalidad, y comprende los siguientes deberes y facultades:
1. Velar por ellos, tenerlos en su compañía, alimentarlos, educarlos y procurarles una formación integral.
2. Representarlos y administrar sus bienes.
Si los hijos tuvieren suficiente juicio deberán ser oídos siempre antes de adoptar decisiones que les afecten.
Los padres podrán en el ejercicio de su potestad recabar el auxilio de la autoridad. Podrán también corregir razonable y moderadamente a los hijos.”
Article 158
“El Juez, de oficio o a instancia del propio hijo, de cualquier pariente o del Ministerio Fiscal, dictarà las medidas convenientes para asegurar la prestación de alimentos y proveer a las futuras necesidades del hijo, en caso de incumplimiento de este deber, por sus padres.”
Article 160
“Los progenitores, aunque no ejerzan la patria potestad, tienen el derecho de relacionarse con sus hijos menores, excepto con los adoptados por otro o conforme a lo dispuesto en resolución judicial.”
Article 215
“La guarda y protección de la persona y bienes o solamente de la persona o de los bienes de los menores o incapacitados, se realizará, en los casos que proceda, mediante:
1. La tutela.
2. La curatela.
3. El defensor judicial.”
LLEIS D’INFÀNCIA A CATALUNYA
Les competències sobre protecció a la Infància al nostre país són de la Generalitat. Venen determinades per les lleis que s’han anat aprovant al llarg de la democràcia.
Llei 11/1985, de 13 de juny De protecció de menors.
Amb aquesta llei de protecció de menors Catalunya va ser el primer territori de l’Estat espanyol que va aprovar una regulació moderna de la protecció de menors desamparats i dels que estan en risc social. La llei tenia tres àmbits d’actuació: prevenció de la delinqüència dels menors, la manera de tractar-la i la tutela dels menors quan no hi ha una potestat parental o no es desenvolupa d’una manera adequada per l’infant.
Llei 37/1991, de 30 de desembre Sobre mesures de protecció dels menors
“L’Administració pública ha de vetllar per mantenir l’infant en el seu medi natural, actuant sobre la pròpia família. Si això no és possible s’haurà de confiar el menor a una altra família en règim d’acollida simple, o en un centre residencial en règim d’acollida institucional.”
Llei 8/1995, de 27 de juliol Atenció i protecció dels infants i dels adolescents.
Preàmbul
“Per tant, la intervenció de les administracions públiques i, en concret, de la Generalitat amb relació als infants i els adolescents ha de tenir gairebé sempre caràcter supletori, en aplicació d’un dels principis bàsics sobre el qual es fonamenta aquesta Llei: el principi de subsidiarietat.
Aquesta intervenció serà justificada quan no sigui possible garantir un marc legal suficient, que hom pot anomenar ‘dret del menor’, per a protegir els infants i els adolescents en l’efectivitat dels seus drets.”
Bona part d’aquesta llei ja està incorporada a la del 14/2010. Regulava la protecció dels menors desamparats, era una llei que es va fer per fixar un sistema general per donar-los assistència. Això feia que els infants i adolescents desamparats es tractéssin de manera diferenciada als que no ho estan, i això en certa manera els discriminava. El fet que hi havien dues lleis vigents a la vegada també dificultava que els professionals de la infància tinguessin més problemes per interpretar-les.
La llei aporta ordenament jurídic, facilita la localització del que s’ha d’aplicar amb els menors i dóna més seguretat en l’àmbit jurídic.
Llei 2/1997, de 7 de gener Aprovació del reglament de protecció dels menors desemparats i de l’adopció.
Llei 9/98, de 15 de juliol, Del Codi de família.
Llei 8/2002, del 27 de maig De modificació de la llei 37/1991 sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció, i de regulació de l’atenció especial als adolescents amb conductes d’alt risc social.
Llei 18/2003, de 4 de juliol De suport a les famílies.
“La família, com a estructura bàsica dels lligams afectius vitals i de la solidaritat intrageneracional i intergeneracional, i com a factor de cohesió social, continua essent en la nostra societat un dels cercles principals a l’entorn dels quals s’estructuren les relacions de les persones i, per tant, un marc jurídic de referència….
…El Govern, conscient de la necessitat de reforçar la família, com a estructura bàsica de les relacions afectives interpersonals i factor de cohesió de la societat, ha impulsat els darrers anys un conjunt d’actuacions i iniciatives per donar suport a les famílies per tal que puguin assumir, amb qualitat de vida, les seves responsabilitats…
…En aquesta línia, tant el Consell d’Europa com la Unió Europea, han adoptat diverses resolucions i recomanacions relatives a les polítiques familiars que posen el centre d’atenció en la família, com a nucli a partir del qual s’articulen tot un conjunt de drets i deures…
…dos són els motius que justifiquen la necessitat d’impulsar polítiques de protecció econòmica de les famílies.
a) la manca de recursos econòmics ha portat moltes famílies a tenir menys fills per tal de mantenir els nivells de benestar.
b) l’adopció de mesures econòmiques per a les famílies també pot facilitar la conciliació de la vida laboral i la vida familiar.”
Llei 3/2005, de 8 d’abril De modificació de la Llei 9/1998 del Codi de família.
Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència
La llei vigent estableix les prestacions econòmiques a càrrec de la Generalitat, les mesures per a la conciliació de la vida laboral i la vida familiar (permisos per maternitat o paternitat, foment de la flexibilitat horària, promoció de serveis d’atenció als infants en els llocs de treball, etc).
Pel que fa a la infància i l’adolescència estableix l’atenció precoç com un dret, estableix l’increment de places d’educació infantil de primer cicle, potencia l’escola com a marc d’aprenentatge del civisme i de la solidaritat intergeneracional, estableix altres ajudes i la promoció d’ofertes culturals per a les famílies.
En relació a la protecció dels menors, que és el que ens interessa en especial, cal tenir en compte que l’article 17 de l’Estatut reconeix el dret de tots els menors al desenvolupament de la personalitat i el benestar en el context familiar i social. A més, s’atribueix la competència a la Generalitat en la protecció de menors i la promoció de la infància.
La llei també estableix tota una sèrie de drets i especificitats de la infància i l’adolescència: la prioritat pressupostària, la difusió dels drets dels menors, els recursos d’infància,…
Estableix, també els drets i llibertats civils i polítics: el dret a la identitat, al nom, a la nacionalitat i conèixer els orígens, a la llibertat d’expressió, a l’accés a la informació, a la llibertat de pensament, a la participació, associació i reunió, a la protecció de l’honor, la dignitat, la intimitat i la pròpia imatge,…
En l’àmbit familiar, estableix la responsabilitat en la criança i la formació per part de la família, el dret de relació i convivència, la mediació, la retenció il·lícita de l’infant,…
En benestar material i personal estableix què cal fer per evitar limitacions o barreres per desenvolupar-se i participar socialment i el suport als menors immigrats.
En l’àmbit de la salut, estableix la prevenció, protecció i promoció de la salut, l’atenció a la salut mental, el dret a ser hospitalitzats,…
Regula també el dret a l’educació, a l’atenció al menor desamparat, al menor com a ciutadà,..
Per últim, també regula la relació entre la infància i el lleure, el medi ambient, l’esport, els mitjans i espectacles, el consum de productes i serveis, la prevenció dels riscos socials i la desprotecció, etcètera.
En definitiva, he pogut concloure que el capítol I de la llei 14/2010 de Catalunya és doncs, una llei molt concreta, que no havia llegit i que sense tenir cap tipus de noció sobre dret realment penso que estableix d’una manera molt específica i deixant bastant clara tota la legislació sobre la protecció de la infància i l’adolescència.
Pel que fa al capítol II, sobre la detecció i l’atenció al maltractament, estableix tots els serveis que hi ha, com actuar davant d’aquestes situacions per part dels professionals, les competències de la Generalitat,…
El capítol III estableix d’una manera concreta com desenvolupar una protecció als menors desamparats: mesures, atenció immediata, transitòria, d’urgència,… (el que vam estar parlant a la reflexió grupal a classe),…
Tot seguit, determina per ordre de prioritat el tipus d’acolliment dels menors. En primer lloc, l’acolliment familiar i les condicions que ha de reunir, l’acolliment en una unitat convivencial d’acció educativa com a segona opció, l’acolliment en un centre (CRAE, CREI,..) i per últim, l’acolliment preadoptiu.
En aquest punt la llei és explícita i determina els tipus de centre, els drets i deures dels infants, les mesures educatives, els incompliments, criteris, etcètera.
La llei és molt específica i estableix també que s’han de donar mesures de transició a la vida adulta i l’autonomia dels menors en altres tipus de serveis, el suport que necessiten per la majoria d’edat, etcètera.
Finalment, és explícita en les infraccions i sancions que es poden donar, els tipus de sanció, el procediment per executar-les, els òrgans que les executen,…
Podeu trobar la llei vigent a la bibliografia o fent clic aquí.
