4. Recursos de protecció al menor
Recursos de protecció a la infància i l’adolescència a Catalunya
En aquest apartat del blog ubico, amb la informació de la Generalitat i l’obtinguda a partir de les xerrades i reflexions de l’assignatura, els 3 recursos més importants de protecció al menor dels quals disposem a Catalunya segons la llei 14/2010.
En tots els tipus de centres parlem d’infants considerats en situació de risc social, desemparament i/o marginació, en un procés en què s’engloben les circumstàncies per les quals han arribat a aquesta situació, les causes per les quals estan vivint d’aquesta manera.
- Els centres d’acolliment
Els Centres d’Acolliment són, en termes de la Generalitat, un tipus de centre que atenen les urgències transitòries de menors que han de ser separats del seu nucli familiar, mentre es realitza un diagnòstic i es decideix la mesura que s’aplica al menor.
L’objectiu dels centres d’acolliment és el diagnòstic, guarda i educació en situacions d’urgència dels menors en risc, que en molts casos seran derivats en un CRAE, en un CREI, a un retorn al mateix nucli familiar o un de molt proper, i altres situacions.
- Els centres residencials d’acció educativa
Els CRAE ofereixen al menor (0-18) un recurs alternatiu al nucli familiar, en casos que aquest no hi sigui o hi hagin greus dificultats per cobrir les necessitats bàsiques del menor. És una mesura d’acolliment simple i venen derivats per la Direcció General de la Infància i l’Adolescència. Poden ser públics (titularitat de la DGAIA) o concertats (provinents d’entitats socials).
Com va explica l’Hèctor a la xerrada, hi conviuen infants que socialment es consideren inadaptats degut al seu poc interès o certs comportaments davant algunes situacions, per la qual cosa cal acompanyar-lo en el seu procés de socialització, educació i formació.
Entren per detecció de les escoles, casals, ludoteques, xarxa social,… amb gestió del cas per part de l’EAIA. En aquests centres podem trobar des de menys de 15 menors fins a 80, el que diversificarà molt el tipus d’intervenció en funció de com sigui el centre.
- Els centres residencials d’educació intensiva
Són serveis residencials d’acolliment limitat per a menors adolescents i joves (12-18) que presenten alteracions de conducta i per tant necessiten un sistema d’educació intensiva diferent al del CRAE.
Tenen l’objectiu de donar resposta educativa a aquests infants i adolescents, amb mesures estructurals de guarda i protecció del menor.
Pel que va explicar el Ferran a la xerrada sobre aquest tipus de centres, són infants que estan en situació de risc i acostumen a venir derivats d’un CRAE, que han estat tutelats per l’Estat i/o en un centre d’acollida durant uns mesos. Ens explicava que ha augmentat un 25 % el nombre d’infants que van a un CREI que provenen de CRAE amb problemes de conducta (discapacitat, salut mental…) i associats a problemes de consum amb discapacitat lleu. D’altres (14, 15, 16 anys), a vegades no han passat per centres i vénen directament de casa a causa de denúncies d’agressió a algun membre familiar, entre moltes altres circumstàncies.
